domingo, 6 de marzo de 2016

Brevet 200 granollers 2016

A conseqüència de l'anul·lació per pluja de la brevet del Pla de Santamaria, al final he decidit fer la de 200 de Granollers. El calendari laboral dóna poc per triar. Si vull fer almenys una sèrie 200, 300, 400 i 600 per seguir la costum, tocava aquesta. A més, a la Sandra li feia gràcia fer la BTT femenina que feien a la Torreta, al cantó de Granollers. Així que aprofitem els dos i treiem a passejar a la Vella Lola.

Fem nit davant el pavelló on surt la brevet. Sorprèn la velocitat a la que passen per la nit alguns cotxes a la zona urbana. Però permet dormir.

La 200 de Granollers va ser la meva primera brevet. Em porta alguns records bons. Recordo a l'Agustí, breveter habitual que sempre me'l trobo. A la meva primera i avui. Va carregat com si fos una brevet de 600. Porta un sac de dormir enganxat al seient (?), diu que és per fer costum.

Em fa una mica de mandra fer-la, per el tram Granollers-Hostalric i Viabrea-Granollers. Són carreteres amb molt de tràfic i, especialment el primer tram no vaig tranquil. Tampoc tenen molt d'encant. Els trams amb encant són els del cantó de casa.
 Aquesta brevet té molts participants, potser per ser de pocs quilòmetres i prop de Barcelona. Així, fins a Vilobí acabo optant per seguir el pelotón nombrós i quedant-me a darrera per evitar riscos. Tant amb els cotxes que adelanten com la gent com per la desconfiança de la gent que no conec rodant en grup. A vegades acabo sense saber com a mig del pelotón i miro de deixar-me caure de nou.

Aquest cop els organitzadors han tingut el detallàs de no saturar a la gasolinera i han muntat un control al cantó. Millor per ells, perquè a vegades alguns participants van molt nerviosos i inclús maleducats. Entrar 200 ciclistes de cop a la gasolinera demanant un segell, amb presses no deu agradar.

Passat aquest control, és tradició treure's les presses. Els primers 60 quilòmetres serveixen per relaxar-se. Així, el pelotón es disol en petits grupets i opto per la filosofia "ja m'atraparan o ja els atraparé". Reprendre el pedalar sol i anar agrupant als desperdigats. La feina no té molt d'èxit i anem passant i tant sols s'apunta un noi. Queden uns pocs per davant i decideixo no cremar-me. Vaig fent amb el company fins que trobo a Bonmatí en Lluis. No fa la brevet, però ha vingut a passar llista amb la bici a veure qui troba. Fantàstic. Mentre fem Les Serres ens posem al dia. Quan agafem la carretera del Llèmena, veiem un grupet de ciclistes i en Lluis s'ofereix a escalfar-se per portar-m'hi. Després diu que es despenja i espera a més gent. El grup és tant tranquil que no aconsegueix despenjar-se i seguim junts. Les Serres, es despengen alguns i control a les Planes. Els que no estan inscrits, però fan el recorregut atrapen i avancen. No els hi cal segellar.

Amb en Lluis i un altre company fem relleus fins a Anglès. El taxista ens deixa. Adéu Lluis i molt agraït. Anem pujant a Sant Hilari. Em trobo bé de cames, però tinc els pulmons i la tràquea encara plens de residus per un refredat que m'ha castigat més d'una setmana. Els pollastres que he anat arrancant tota la ruta es van fent més nombrosos. A mida que vaig pujant, amb l'aire fresc d'Osor se'm fa una granja de pollastres al coll. Sembla que pugi amb moto. Ejermj, Arggg, grgeg... Em fa mal el coll i el pit. Vaig passant. Es despenja el company i altres que vaig atrapant. Així, a Sant Hilari segello i ja baixo sol. Riells, Viabrea i carretera pastosa.
La pujada de Osor cap a Sant Hilari. Dels trams més macos de la brevet. I dels més tranquils

Em toca un bon tram sol. Em trobo bé de cames, però se'm fa pesat pel tràfic. Aquesta brevet ha donat per tot: Pastilleros psicòpates amb cotxes tunning adelantant a les 8 del matí al pelotón, motos Harley, motos ràpides, grups de motocross, cotxes clàssics, cotxes esportius... Diumenge tot desfila en grup. A tandes. Molt de tràfic i gent molt nerviosa a les carreteres transitades.

Dues anècdotes. A Amer, quan anàvem 3, adelanta un cotxe de cop para davant nostre. A mig del carrer, un trencant de 4, com si vulgues anar a la dreta. Però no va a la dreta. Obre la porta del conductor i surt el conductor, com si volgués discutir amb nosaltres. Ningú dels 3 ha vist que féssim res malament. Però aquest home devia anar creuat. Suposo que deu trobar molest que 3 ciclistes passegin un diumenge, per això, para al mig del encreuament i obre la porta per discutir. Adéu. Després adelanta a mig centímetre. Potser per demostrar com cal comportar-se a la carretera. Baixant cap a Arbúcies, un accident: Un cotxe amb un sidecar. Espero que no s'hagin fet molt de mal.

Acabo content. M'ha sortir un temps digne, 6:54 en total. 6:43 en moviment. Els trams finals sol, amb les cames fresques i les pulsacions àgils. Els últims talls, recordo les apretades de Cancellara ahir a l'Strade Bianche i em donen força a les ultimes pujadetes.



No hay comentarios:

Publicar un comentario